6.2.09

" Penso com evocaran aquests estius de jocs i banys i tendresa que també per a ells s'hauran convertit en un sol estiu, perquè tampoc no seran capaços de recordar-los més que com un immens conjunt, i el mitificaran com mitifiquen a l'hivern els estius, sense saber que estaran construint una memòria per a tota la vida. I si encara faig un altre esforç d'imginació, puc veure el que veuran quan recorrin el passat. És gairebé com si assistís a la trasnformació de la realitat en memòria. Fins i tot el paisatge adquireix una dimensió diferent, fixes les imatges que ara es mouen, potser només per diferenciar-les del que seran demà.
[...]
Així és la memòria, que ens nega el detall d'un dia o d'una hora i, en canvi, amb un cop de malenconia ens torna sencers els dies i les hores en una malgama indesxifrable, com si només se'ns permetés viure el passat per les evocacions que provoca."

Diari d'una àvia d'estiu
Rosa Regàs

2 comentaris:

  1. que bonic el text i, per suposat la fotografia. Molta raó. Quin estiu tant memorable, no? com a mínim ha servit per conèixer-nos,...que en sí ja és suficient!

    apa una abraçada TAT!

    ResponElimina
  2. osti, sisi, kin estiu i quants records i vivències viscudes!!
    ara ja s'acosta el pròxim, aviam kns espera..

    ptó!

    ResponElimina