tots posem el cor en un estel....

sóc una desmemoriada.

definitivament no tinc sort

Horitzons

Em pregunto perquè tot sovint (massa sovint pel meu gust) les coses no acaben d'anar com voldríem.

Esperem amb gran il·lusió un moment i aquest acaba siguent efímer, impalpable, fugaç i amarg. I dóna la sensació que totes les hores que has invertit perquè tot sortís a la perfecció acaben convertint-se en hores perdudes.

Saps que no tota la culpa és seva, però malgrat tot, costa acceptar el fracàs...

Llavors cal trencar amb esquemes que imposen la tristor i cercar nous horitzons:

horitzons on arribar, horitzons per millorar, horitzons on apendre, horitzons per apendre, horitzons on escoltar,horitzons per escoltar...

I fer camí horitzó rere horitzó per seguir endavant,

per no rendir-se i fer-se més gran...

I quan va sortir el sol...

I quan va sortir es sol, després de 4 dies,

i vares dir "has vist?", supos que amb un somriure.

I es dies no s'aguanten, sa vida s'erosiona,

m'anul·la i m'hipnotitza aquesta papallona,

me roden per sa cara suïcides i neurones,

ja no sé què me queda i no sé si me funciona.