16.3.09

Temps era temps

Un atac de nostàlgia m'ha portat a remirar velles fotografies penjades a un d'aquells "arxius de memòria" que tard o d'hora acaben passant de moda: el fotolog.
I he pensat: com he arribat a canviar... Mare meva! Increïble veritat? Tothom ho fa (això de canviar, vull dir), i suposo que a la vegada tothom es sorprèn d'aquest fet tan inevitable com és el rastre inquiet del temps que passa.
Moltes d'aquestes imatges -sovint oblidades- amaguen records i secrets, moltes converses i molts pensaments que en aquests moments em semblen indesxifrables. Em costa d'entendre el que pensava i com pensava; em fa mandra recordar la lògica que he deixat enrere i els camins que he abandonat (a temps, potser).
I m'adono que tot continua girant, per sort! I que tothom va fent i canviant. I que hi ha moltíssims moments entranyables per rememorar de tant en tant, com algunes de les fotos amagades sota les paraules que he escrit i que ara mateix no recordo ni quines són (algunes fan gràcia, per si us les voleu mirar hehe).

15.3.09

tot el que puja, baixa

Si vols, escolta Aquesta cançó.
I el passat ja s’ha acabat i el futur és a la espera,
Mira ben lluny, a l’horitzó, somia un demà millor.

9.3.09

Caminar i conviure

4.3.09

Els nassos parlen?

Aquests petits parèntesis en els quals t'has de cloure quan per desfortuna et poses malalta són tot un món. Malgrat la febre, la tos, el mal de cap i els mocs fan que el temps que dura un trist dia es faci etern, a la resta de planeta els segons continuent siguent segons; els minuts, minuts i les hores, hores.

I quan tot menys que més ha passat: Tornes a classe amb veu de nas i els mocs penjant. Demanes els apunts i entregues treballs enrederits. Xerres amb la gent i Cada dia fas més bona cara. Disfrutes. Disfrutes i molt més perquè saps que estar malaltona és una autèntica "mè".


P.S.: Esternuts frustrats (imatge graciosa que m'ha vingut al cap i no m'he pogut estar de deixar-la escrita com a testimoni de l'agonia que comporta voler fer un atxim! i no poder perquè tot i que el nasset et fa pessigoles, l'esternut en qüestió NO et surt. )