Un atac de nostàlgia m'ha portat a remirar velles fotografies penjades a un d'aquells "arxius de memòria" que tard o d'hora acaben passant de moda: el fotolog.
I he pensat: com he arribat a canviar... Mare meva! Increïble veritat? Tothom ho fa (això de canviar, vull dir), i suposo que a la vegada tothom es sorprèn d'aquest fet tan inevitable com és el rastre inquiet del temps que passa.
Moltes d'aquestes imatges -sovint oblidades- amaguen records i secrets, moltes converses i molts pensaments que en aquests moments em semblen indesxifrables. Em costa d'entendre el que pensava i com pensava; em fa mandra recordar la lògica que he deixat enrere i els camins que he abandonat (a temps, potser).
I m'adono que tot continua girant, per sort! I que tothom va fent i canviant. I que hi ha moltíssims moments entranyables per rememorar de tant en tant, com algunes de les fotos amagades sota les paraules que he escrit i que ara mateix no recordo ni quines són (algunes fan gràcia, per si us les voleu mirar hehe).