 |
Aquests petits parèntesis en els quals t'has de cloure quan per desfortuna et poses malalta són tot un món. Malgrat la febre, la tos, el mal de cap i els mocs fan que el temps que dura un trist dia es faci etern, a la resta de planeta els segons continuent siguent segons; els minuts, minuts i les hores, hores.
I quan tot menys que més ha passat: Tornes a classe amb veu de nas i els mocs penjant. Demanes els apunts i entregues treballs enrederits. Xerres amb la gent i Cada dia fas més bona cara. Disfrutes. Disfrutes i molt més perquè saps que estar malaltona és una autèntica "mè".
P.S.: Esternuts frustrats (imatge graciosa que m'ha vingut al cap i no m'he pogut estar de deixar-la escrita com a testimoni de l'agonia que comporta voler fer un atxim! i no poder perquè tot i que el nasset et fa pessigoles, l'esternut en qüestió NO et surt. )
encara parles amb la n? a veure si aquest vespre ens fas riure una estona amb els esternuts frustrats,...hehehe!
ResponEliminafins ara i sort a la vesprada!