tots posem el cor en un estel....

sóc una desmemoriada.

definitivament no tinc sort

Horitzons

Em pregunto perquè tot sovint (massa sovint pel meu gust) les coses no acaben d'anar com voldríem.

Esperem amb gran il·lusió un moment i aquest acaba siguent efímer, impalpable, fugaç i amarg. I dóna la sensació que totes les hores que has invertit perquè tot sortís a la perfecció acaben convertint-se en hores perdudes.

Saps que no tota la culpa és seva, però malgrat tot, costa acceptar el fracàs...

Llavors cal trencar amb esquemes que imposen la tristor i cercar nous horitzons:

horitzons on arribar, horitzons per millorar, horitzons on apendre, horitzons per apendre, horitzons on escoltar,horitzons per escoltar...

I fer camí horitzó rere horitzó per seguir endavant,

per no rendir-se i fer-se més gran...

I quan va sortir el sol...

I quan va sortir es sol, després de 4 dies,

i vares dir "has vist?", supos que amb un somriure.

I es dies no s'aguanten, sa vida s'erosiona,

m'anul·la i m'hipnotitza aquesta papallona,

me roden per sa cara suïcides i neurones,

ja no sé què me queda i no sé si me funciona.

Matinera

Passem, passant amb el que ens donen.Vivim, mirant aquells que viuen bé. Somiem desperts els ous que mai no ens plouen. Dormim, cansats no volent despertar més. (Ovidi)

Fruits

...i s'arromanga els pantalons, agafa el cistellet de les maduixes i enfila el camí cap l'hort. Avui farà un bon dia, va pensar. Després, va espolsar el barret que duia sota el braç, se'l va posar i va començar a refilar un cansoneta enganxosa.

Primer bany al cantàbric

"La mar tenia avui un gust dolç i era salada"

Àngels Cardona

1,2,3.

L'esquelet d'una papallona, preludi de la tardor...?

Sol

PERFUM EXÒTIC

"Guiat per l'olor teva a climes agradables,

veig un port carregat de veles i de pals

encara fatigats per l'onada marina,

.

mentre el perfum dels tamarindes verds,

que circula per l'aire eixamplant-me els narius,

se'm confon dins el cor amb cants de mariners."

.

PERFUM EXÒTIC, Charles Baudelaire

Temps o rellotge

Com un ganivet que talla tot un dia enter en trossets,

Com si el temps es pogués dividir com si res,

És com dir que el temps és un rellotge.

Riures i somriures

Peus descalços

Sento cadascuna de les ferides que tinc als peus.

Sento, un per un, cadascun dels talls que em deformen les petjades.

Sento dolor.

Un dolor, com t'ho diria, un dolor punyent que resegeuix les nafres i em recorda en quin punt els meus peus descalços van topar amb un vidre, una pedra, un ves a saber què, que els va fer tant mal....

Ara toca caminar com un ànec marejat i esperar que, a poc a poc, es recuperin del mal tràngol. Això o apendre a volar:

Quan es faci clar

Gàbies, Ràbies, Presons

Rock poruc

Me la cantava en Joan quan era petita però mai havia sentit la versió original, mai fins el dissabte. Va ser inoblidable. Merci germanets!

Bon dia!

De nit

Avui he tingut un somni molt estrany, he somiat amb un genoll...

Somiers

Aturar-se un moment per....

Dies vistos amb un sol ull

Sembla que et faci un petó, oi?

Petó de flor

Camí de les coves, Sant Julià de Ramis

7 de juny de 2008

Silencis

Quan evoquem el silenci parlem del silenci exterior, aquest que es trenca amb els crits, els tocs de botzina, els motors dels cotxes i camions, les sirenes de les ambulàncies, però potser quan aquests sorolls desapareixen el nostre ànim és capaç de concentrar-se en l'interior d'aquell silenci. Un silenci ple d'un espantós guirigall, però en sordina, sorolls i sons de dimensions tan reduïdes que, es diria, només percebem si hi parem atenció. Sorolls de gegants els uns, sorolls de nans els altres.

I és que potser hi ha en el silenci un component personal, subjectiu, encara que no sempre conscient i voluntari, que ens fa menysprear el que no volem sentir però també ens fa capaços de crear aquest àmbit de silenci al nostre voltant com si de veritat haguessin deixat d'existir els sorolls o com si el món s'hagués aturat o com si en el fantasieig de les estrelles en les nits d'agost hagués prescindit del rastre de sons pels quals els reconeixem.

Diari d'una àvia d'estiu, Rosa Regàs