Horitzons

Em pregunto perquè tot sovint (massa sovint pel meu gust) les coses no acaben d'anar com voldríem.

Esperem amb gran il·lusió un moment i aquest acaba siguent efímer, impalpable, fugaç i amarg. I dóna la sensació que totes les hores que has invertit perquè tot sortís a la perfecció acaben convertint-se en hores perdudes.

Saps que no tota la culpa és seva, però malgrat tot, costa acceptar el fracàs...

Llavors cal trencar amb esquemes que imposen la tristor i cercar nous horitzons:

horitzons on arribar, horitzons per millorar, horitzons on apendre, horitzons per apendre, horitzons on escoltar,horitzons per escoltar...

I fer camí horitzó rere horitzó per seguir endavant,

per no rendir-se i fer-se més gran...