el fascinant món de les confusions II

Reprenc l'escrit d'ahir per explicar-vos la llosa que arrossego des de que vaig apendre a despenjar el telèfon per contestar:

Una trucada telefònica comença quan algú es decideix (o es veu obligat) a trucar. Començar per començar, encetaré la meva experiència justament pel principi, o sigui, per les persones que truquen a casa. Podríem dir que hi ha diversos tipus de trucadors o trucadores: familiars, amics propers i desconeguts.

Que truquin els parents és tot un goig, amb un simple Si?? o un Digui'm! ja saben qui ha contestat al telèfon i tot seguit t'endossen

un ràpid Hola!, saps qui sóc? Aquest fet a vegades por ser problemàtic perquè a diferència del trucador, el que despenja no t'he ni idea qui pot ser el propietari de la veu que li ha dit a cau d'orella Hola!,sapsquisóc? (a més a més es sol dir així de rapidot, per tal que fins i tot costi d'entendre). Tot seguit, segons quina sigui la resposta, hi haurà alguna rialla, alguna excusa o alguna disculpa simpàtica; un que hi és la mare?, o etc., una resposta i segons les circumstàncies, conversa.

Els amics i amigues tampoc solen comportar problemes. Segons l'edat de la veu es poden diferenciar les amistats de la meva mare de les meves, i la trucada pot arribar sense entrebancs a la destinetària correcte.

Finalment hi ha els trucadors desconeguts que apleguen, no només a persones que no havien trucat en sa vida, sinó que també a aquelles que no en reconeixem la veu a través del telèfon. Vet aquí el gran embolic i els meus grans dilemes. Quan sóc jo la que despenjo i demanen per a Montserrat o la Montse puc escollir dues respostes: La mare, o la filla? o bé, La gran, o la petita?. Sembla una bestiesa, oi? Doncs no ho és! Vosaltres sou privilegiats i sabeu que la meva mare i jo ens diem igual, però tot sovint, els trucadors desconeixen aquest fet, queden aturats i no saben què respondre. N'hi ha molts que se'n surten prou bé i es decideixen a dir el cognom. Semblaria impossilbe equivocar-se amb aquesta nova informació, veritat? Doncs tampoc ho és! Bé, ja ho diuen que quan tens fills, aquests són més importants que la teva pròpia vida; en el cas de ca meu el nom de la filla de la meva mare (o sigui, el meu) va passar a ser més important que el seu. Sense ser-ne conscient dóna el meu nom enlloc del seu!!!! Per tant, la única solució és escoltar amb pasciència el que em diu la persona que truca i quan no sé de què em parla, quan em sona a xinumandarinu, llavors és per la meva estimada mare.