És curiosa i terriblement simple la manera en que la vida ens sorprèn amb tota mena d'embolics i confusions.Ja abans de néixer els meus pares em van delectar amb el plaer i orgull de posar-me el fantàstic nom de Montserrat, igual que la meva mare.
Originals veritat?
En aquells moments de felicitat no sabien els embolics que aquesta decisió comportaria. I és que si no us hi trobeu no us podeu arribar a imaginar quins pastells es poden arribar a crear.
Us n'explicaré un cas concret que podria definir com el pa de cada dia quan despenjo el telèfon:
i ara no en tinc ganes i ja us ho explicaré en un altre moment :)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada