Començo a acabar la típica paciència que es té quan es comença a estudiar pels exàmens. He arribat a un punt en el qual al cap de dos minuts d'haver-me assegut, ja tinc unes ganes boges de tornar-me a aixecar. És frustant voler-te moure i que la consciència et lligui a la cadira.
De totes maneres, he aconseguit trobar solucions per satisfer les meves necessitats: estudiar caminant descalça a fora al jardí.
Coses imprescindibles? Taps per les orelles (el soroll dels cotxes és molest com una mala cosa), treutre't les xancletes (si, si, fa calor i porto xancles: és una delícia) i evidentment, els apunts.
Realment ha estat una estona sensacional, llàstima que m'he hagut de calçar a corre-cuita... Sense avisar, i amb tota la mala intenció del mòn, els aspersors s'han començat a engegar!
Aquests dies s'estan allargant,
un dia més,
una eternitat.
un dia més,
una eternitat.
molts ànims maca, ja queda poc i això va bé. Molta merda pel proper
ResponEliminaànims pels exàmens i quan estiguis cansada, llegeixes un poema de la Rosa que segur que et revifa,....magnífica poeta i excel·lent persona!
ResponEliminalluc