Hola Pima...
Aquest any no es faran bolets; fa masses dies que no plou i el cel és d'un color blau, massa intens. La xafogor ens ha fet recordar els estius que ens passàvem a casa teva.
El viver, ple de peixos vermells, feia les nostres delícies. Sempre volíem caçar calabotins, i l'aigua, malgrat ser verda, exercia tal atracció sobre nosaltres, que no podíem esperar ni a berenar per refrescar-nos.
Quins berenars, Pima. Amb l'avi, asseguts a l'era. Només els gossos i la vella escàrcia, que ens semblava monumental, eren testimonis de com el pa amb tomata i llonganissa, desapareixien a la mateixa vertiginosa velocitat que ho feia la graciosa de la nevera. Després ajudàvem a l'avi a regar l'hort, i corríem pel Pla on els rostolls ens esgarrinxaven les cames.
Te'n recordes que als vespres jugàvem a místric? Ens amagàvem a la cort dels vedells, darrera el silo o d'una bala de palla, al vell cobert, darrera el rampí, dins la trinxera o al misteriós cosidor vell, que deixava passar aquella llum tan estranya. Sempre trobàvem un lloc nou on amargar-nos.
I per la Festa Major? Quina paciència que arribaves a tenir. No paràvem en tota la nit. Engalanàvem el rebedor, i tornant del ball continuàvem la gresca. Ens sentíem tan lliures a casa teva. L'endemà amb mala cara baixàvem a dinar, però en sentir l'olor dels cargols ens passaven tots els mals.
Sempre t'havies fet càrrec de nosaltres mentre feinejaves; preparant un àpat, pelant tomates per fer conserva, esclovellant mongetes, fent ganxet o codonyac.
Avui hem tornat a la casa de pagès. Les coses estan força com sempre. Al viver no hi han peixos vermells, però l'aigua és tan o més verda que abans. L'escàrcia no és tan grossa com la recordàvem, però encara fa ombra. El vell cosidor ja no ens ha semblat tan misteriós, però la finestra encara deixa passar un bon raig de llum. Ja no hi ha el silo, ni ens podem amagar darrera cap bala de palla, i la trinxera gairebé és coberta de fullaraca, però l'entorn encara té aquella màgia dels nostres estius.
Pima estem contents, ens hem adonat que tu donaves sentit a tot allò, i al llarg de tot el temps que hem pogut estar amb tu hem après un munt de coses.
Avui et venim a dir: "fins demà, si Déu vol". Tu mateixa ens havies dit aquestes paraules mentre t'esperaves a la porta, entre les cortines, que enfiléssim el camí de l'església fins a desaparèixer darrera la Font Picant.
I a tots vosaltres, que ens heu volgut acompanyar us volem donar les gràcies de part nostra i de la Pima. Alegreu-vos per ella, ha tingut una vida plena. Tingueu-la present en les vostres oracions i el vostre record, ella ho hauria volgut.
