potser ens hauríem de preocupar

Aquesta nit m’ha visitat l’ocell del vent,
i m’ha raptat talment un lladre silent.
Ses ales negres m’han alçat damunt del temps,
on regna el somni viu i transparent.
I he vist fileres de voltors en processó,
i l’esquelet d’una masia a l’horitzó,
xiprer de pedra, color verd, llum de neó,
terra oblidada, tomba sense nom.

niuet