Va ser una nit encantadora, d'aquelles que comencen amb un dia emocionant i acaben amb un matí calorós i espès, però divertit malgrat tot.
Després de la celebració i del tiberi en qüestió, la ratafia ja era la millor amiga de tots els presents i en mig dels barrets, les rialles i les ballaruques les hores van anar desfilant fins que es va fer fosc. Una nit més, una altra nit d'estiu.
A la platja, i un cop fet el primer bany al mediterrani, una orquestra d'aquestes típiques que toquen cançons típiques i estiuenques ens va animar la càlida mitjanit. Unes noietes espavilades, meravellades de la nostra alegria, ens van acompanyar fins que els altaveus penjats d'aquell precari escenari es van adormir. La platja va quedar en silenci i nosaltres vam marxar.
La gana apretava i els entrapans d'embotit xucats amb tomata que portàvem al cotxe eren una delícia pel nostre paladar. Conversa, bona música i oblit.
Molt amablament el cotxe ens va acostar fins la platja on passaríem la nit. Abans no vam trobar un bon lloc per plantar les màrfegues i el sac vam atravessar una pineda a les fosques, vam creuar-nos amb un grup de nudistes, vam riure i vam esquivar una d'aquelles màquines que netegen la sorra. Ens vam estirar a un lloc a resguard de tot mal, però tot i així no vam aclucar l'ull. No teníem aigua a l'abast, tret la del mar, i ens vam haver d'espavilar amb l'aigua de les dutxes i amb l'amabilitat d'un cambrer de l'hotel que teníem al costat on s'hi celebrava una festa privada.
L'endemà, quan el sol va sortir i els primers banyistes van començar a arribar, vam estirar les toballoles. Impescients per beure aigua vam esperar amb delit l'obertura del xeringuito més proper. Una espera que fou llarguíssima i inoblidable.
Quan per fi van obrir la guingueta, una pissarra demanava que no tinguéssim pressa... Després de banyar-nos ja no teníem set, així que vam fer un gelat i vam marxar.
Tornar a casa, quin goig.
